FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop, especialment el que una bola dona a una altra amb què ve a topar, en certs jocs, com el billar o el joc de trucs, o bé el que es dona a una porta amb l'argolla o picaporta, amb els nusos dels dits, etc. Bola de fusta, de vori, per a jugar al billar, a bitlles, etc. Bola de fusta que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tractament. Aquesta nit han tingut consulta de tres metges. Han cridat una doctora especialista a consulta. Entrevista entre un advocat i el client que li ve a sotmetre un afer. Petició d'assentiment feta per un grup polític als seus components o, si és al poder, a la comunitat nacional [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, abscissa, i AP, ordenada, són les coordenades cartesianes del punt P. Coordenades ortogonals, obliqües. Coordenades polars. Coordenades geogràfiques. coordenades bilineals Coordenades en què la posició de cada punt ve determinada per les seves distàncies a dos focus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acaba cada un d'ells queda en blanc i el fragment que ve a continuació s'inicia generalment amb un petit espai en blanc. Quan escriguis, no facis els paràgrafs tan llargs. paràgraf alemany Paràgraf que no té cap línia sagnada. paràgraf francès Paràgraf [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve en segon lloc. L'alumne ha passat de l'ensenyament primari a l'ensenyament secundari. Que és menys important que altres, que és d'inferior categoria. Les circumstàncies secundàries d'un fet. Ferrocarrils secundaris. Els actors secundaris guanyen menys que el personatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar a l'altre costat (d'un carrer, d'un curs d'aigua, etc.). Traspassar un carrer. Traspassar el riu amb una llanxa. Traspassar la frontera. No traspasseu ara, que ve un cotxe. passar i traspassar V. passar. Ultrapassar 1. Foradar de part a part. El traspassà amb la llança. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grup de passatgers incívics. En inform., fer una crida (a una subrutina o un programa). Activar el mecanisme que fa venir (l'ascensor). He cridat l'ascensor però no ve; haurem de pujar a peu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas o esdeveniment funest. Si d'aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia. Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o una cosa, rebre (allò que ve a batre-la, que li ve al damunt). No vam poder aixoplugar-nos enlloc i vam haver de parar la pluja més d'una hora. Feia un sol abrusador, però no vam tenir més remei que parar-lo. Em va donar una repulsa! I jo, mira, callant i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
idea d'emportar-me'l. Aquesta seria la meva idea. Tenim la mateixa idea. Mudar d'idea. La primera idea d'això fou nostra. Ara em ve una idea. M'agrada, la idea! Part fonamental, substancial, d'una doctrina, d'un raonament, etc. La idea cristiana. Enginy per a disposar, inventar. És un home d [...]
